dilluns, d’agost 6

NADIE ES PERFECTO

El que s'arriba a emetre per la tele, últimament, és denigrant i indignant... En quina societat vivim, mare meva!?

El periódico, dilluns 5 d’agost 2007. Nacho Para.

GUAPOS CONTRA LLESTOS

Els guapos més tontos i més forts i els llestos més lletjos nyicris s’enfronten a Nadie es perfecto (Tele5), una barreja de concurs i reality show que va de modern i no fa altra cosa que perpetuar vetustos clixés. El missatge és: si cuides el teu cos, el teu cervell es quedarà com un cigró, i si exercites la ment, el teu cos semblarà un sac de patates. Als presumptes guapos els posen una foto d’Evo Morales perquè endevinin qui és. Un noi diu que és Maradona i una noia assegura que és "el president de Bunos Aires". Almenys han encertat el continent. Més mal encaminat, un armari encastat cubà identifica el quadro La rendició de Breda com "una escena de la primera guerra mundial". Davant una foto de Josep Carreras, una morena recautxutada tan sols encerta a dir: "És que jo sóc més de funky".

Els presumptes concursants llestos són també bastant tontos. Els seus currículums estan adornats amb grans màsters i carreres, però fan gala d’una ruqueria existencial comparable a la dels musculosos, i no són capaços ni de fer una flexió lumbar. Una cosa és ser erudit i una altra molt diferent ser llest, llest per a la vida, espavilat. El cabrer del meu poble és més llest que la gana i no va trepitjar mai la Computense. Es busca la vida, està fort i escriu poesies. Però a ell no l’avisaran mai per a un concurs com aquest, que enfronta, en realitat, tontos del gimnàs i passaral·la amb tontos de carrera universitària i nens de papà.

Veig el programa amb la meva neboda de 12 anys, que s’ha enamorat d’un concursant inculte amb formigó als abdominals. Li pregunto: "Amb qui aniries a una illa deserta, amb un guapo o amb un llest?". Respon: "Depèn. Si és per a un parell de setmanes, amb el guapo. Si és per a tota la vida, amb el llest". Evidentment, no és tonta la nena. "I no te n’hi aniries amb el presentador, Jesús Vázquez, que és guapo, llest i solidari?". "No, perquè és gai", deixa anar la tia. Al final, el que li queda a la meva neboda del programa és que els guapos ho tenen més fàcil per fer-se famosos a la tele. Acabaran de boys o gogós o amants fugaços d’altres famosos, guanyant diners sense fer res. Estudiar és cosa de tontos: hi inverteixes més hores i et paguen menys. A veure qui la convenç ara perquè deixi de pentinar-se i faci els deures.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Amb la de temes interessants que hi ha i que es copsa a la blogosera mundial... els "creatius" televisius s'entesten en oferir-nos detritus comunicatius...