I avui m’han trucat per una nova oferta de feina. Es tracta d’una editorial que busca col·laboradors pel departament de relació amb autors i gestió de manuscrits. No està mal, suposo... D’acord, no té res a veure amb el que he estudiat, però tampoc he d’esperar trobar la feina de la meva vida a un mes d’haver acabat la carrera, oi? Cal provar i, qui sap, potser tinc una vocació per descobrir! Suposo que la qüestió és posar ganes en tot el que un fa, i de ganes no me’n falten. Sóc una workaholic en potència!De totes maneres, ara estic perdudíssima i estressadíssima, per què no confessar-ho... Envio la tira de currículums al dia i poques empreses em contesten. Però jo persisteixo i no em dono per vençuda. Nops. I ara veig que tot està tenint els seus fruits: tinc tres ofertes pendents.
Només hi ha un petit inconvenient: que he d’escollir. Escollir, aix. Demà o passat he de dir si accepto la feina a l’escola universitària on em volen pel departament de comunicació. I l’entrevista a l’editorial és dijous. Què coi faig? A més, també estic pendent que em diguin alguna cosa del British Council. Grrrrrrr. Massa coses, massa coses.
Sigui com sigui, crec que a l’octubre ja podré estar cotitzant a la seguretat social!!!
4 comentaris:
"Proveu-ho tot i quedeu-vos amb el que sigui bo", va escriure Sant Pau. De vegades cal provar, però en general un bon criteri és el llarg termini. Quina feina, a la llarga, em farà sentir més realitzada?. I la realització té molts vessants...també un mínim econòmic.
Pot ser que una "feineta" d'avui t'impedeixi lluitar i arriscar-te per una feina que realment t'acabi omplint i et converteixi en workoholica...
Hola Sara...molt de temps sense saber res de tu!!! I ara em surts amb aquests dilemes...
Admiro la capacitat que teniu , el jovent, d'adaptació, de provisionalitat en allò que feu. Els meus fills ja pugen amb aquesta actitud. I un d'ells sempre està cercant...to i que té un bon lloc de treball, però cerca, vol descobrir nous reptes, evidentment dintre de la seva escala de valors del què vol dir treballar i què vol dir tenir una família (2 fills...).A mi nom'ha educat així quan cercaba feina...Et desitjo el millor i decideixis el que desideixis...sempre serem peregrins...cercant el projecte de Déu envers nosaltres. Un petó
Ai ai ai!
sembla que venen dies que t'encararan la vida!! a veure cap a on vas... :)
força i endavant!
Diuen que qui busca troba, no ho sé si és veritat o no. El que si sé, és que tu has buscat i aquí tens els fruits, de moment són pocs fruits, però tu vals molt i ja et plouran les ofertes de feina... de fet ja et volen a l'Equip de Comunicació parroquial... juas
Publica un comentari a l'entrada