“Uns pares van portar el seu fill al psicòleg perquè només veien en ell que múltiples mancances. El psicòleg els va dir que, abans de res, havien d’intentar fer una llista de característiques positives del seu nen. Els pares se’n van anar a casa decebuts, però van fer els deures. Una setmana més tard van tornar a la consulta molt contents, veient el seu fill amb nous ulls”.
dimarts, d’octubre 14
APRENDRE A PERDONAR-NOS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Tens raó, a mi el que em costa més és acceptar-me tal com sóc i perdonar-me a mi mateixa...
...què difícil és no decebre's en veure l'abisme entre el que som i el que voldríem ser!
Però només serem feliços si acceptem que la perfecció és una utopia. Com diu la pregària que m'agrada tant, una cosa així com..:
"Dóna'm el coratge per canviar allò que puc canviar, la serenor per acceptar allò que no puc canviar, i la saviesa per destriar el que puc canviar del que no puc canviar".
ÀNIMS!
Publica un comentari a l'entrada