I encara em nego a creure-ho…
Ja fa dies que la meva companya de pis - estudiant de medicina - i jo mantenim agitades discussions sobre l’edat en què els nens d’avui en dia mantenen les seves primeres relacions sexuals. Ella afirma que als 15 anys la majoria ja s’ha iniciat en aquest món i que cada cop s’hi inicien abans. “No és com en els nostres temps, Sara”- em diu en els seus 22 anys – “Avui dia a primària ja es tiren un damunt dels altres”.
A més, per corroborar-ho, avui ha vingut amb una dada espantosa que els ha donat un professor: els pediatres es veuen obligats a explicar als nens com funcionen els preservatius! I això perquè, entre altres motius, cada cop més nenes de 14 anys queden embarassades.
Però com està la nostra societat?! Que un metge d’infants hagi d’intervenir en aquest tema és... és... absolutament trist, molt trist! Embarassos indesitjats, sexe sense amor, boniques etapes cremades, depressions...
Tema puntiagut.
2 comentaris:
Justament avui llegia que al Regne Unit han decidit començar l'educació sexual a la primària per intentar reduïr els índexs d'adolescents embarassades, que està creixent de forma desmesurada en els darrers temps...
La veritat és que és un tema que em descol·loca bastant. És perquè no els hi han explicat mai o és perquè els hi han explicat massa?
Amb tanta llibertat sexual sense reflexió ni maduresa com corre pel nostre món, estem perdent el respecte cap a la nostra pròpia sexualitat i, de retruc, cap al nostre propi cos.
L'altra dia una nena de tercer d'ESO deia que no es podia posar la famosa vacuna del càncer de Cèrvix, perquè s'ha de fer quan encara són verges.
Ei, i ho deia tan tranquil·lament, com qui diu que ja li ha caigut una dent.
On queda la il·lusió, els nervis, la dolça espera?
No se, potser jo vaig ser molt tonta, però prefereixo el meu camí, de totes totes.
Publica un comentari a l'entrada