Vaig entrar al Sephora per a comprar-me un talla-ungles i vaig sortir-ne tota empolvorinada! Sóc una presa absolutament fàcil de convèncer pel que fa al món de la cosmètica i vaig caure, amb tota la meva vanitat, en el gran parany de l’empresa. Només entrar, una noia somrient amb els ulls intensaments pintats de rosa i cabell recentment tenyit de vermell em va preguntar si tenia uns minutets perquè m’expliqués com funcionava un nou pack de maquillatge que ara començaven a comercialitzar. Li vaig dir que sí i, a partir d’aquest moment, em vaig convertir en tota una nina manipulada. Sentada en una còmoda cadira, la noia m’anava explicant les virtuds de no sé quines cremes i colorets. Jo em deixava fer i reia pel meu interior. En el pack hi venia inclosa crema anti-arrugues i anti-ulleres i me les va aplicar ambdues (quan només tinc 22 anys i dormo més de 9 hores diàries)! Però a mi m’estava bé... massatge facial i desenes de retocs per deixar-me un cutis, segons ella, perfecte. Quantes vegades havia somniat en ser maquillada per algun professional? El meu somni s’havia fet realitat. Sóc fàcil d’acontentar, eh?! ;-) Ara bé, essent realistes, el resultat final després d’un quart d’hora de potingues fou com el que tinc sempre al sortir de casa, ben normal. I no, no em vaig sentir decebuda sinó més aviat contenta, perquè ara tinc una somni idiota menys a voler fer realitat.
3 comentaris:
Busca-li lo positiu: un somni idiota menys ;-))
No tinc temps i no he llegit, però tenvio records, i una abraçada :)
:D
si tens algun altre somni tan fàcil de fer realitat, digues-lo! ;)
Publica un comentari a l'entrada