QUÈ ESMORZAR

No sempre és fàcil prendre decisions... com, per exemple, QUÈ ESMORZAR. Sí, no rigueu, és el meu gran malson. Últimament tinc la nevera buida i, conseqüentment, arribo a la ràdio ben afamada. Llavors tinc dues opcions a sospesar. Una: entrar al Dunkin Dounts i posar-me les botes. Dues: passejar-me per la Boqueria i comprar-me un bon bol de fruita exòtica. El preu és el mateix. La salut... bah... el que importa és omplir la panxa. Així doncs, què és el que em fa decantar per una o altra opció? Us semblarà trist potser, però és la cua, la quantitat de gent que espera a ser atesa. Odio estar mitja hora darrera de guiris que intenten fer-se entendre i no acaben d’aclarir-se mai...

Avui el Dunkin, que està unes passes més a prop de la ràdio, estava ple a rebossar i he acabat decantant-me per la fruita. Sips. C’est trist mais c’est comme ça.

Però escolteu, me n’han contat de més grosses encara. Un conegut professor universitari de matemàtiques va triar la seva carrera, ara farà 40 anys, per la mateixa raó que jo trio què esmorzar: la quantitat de gent que espera a ser atesa. El tio dubtava entre filosofia i mates i va acabar decantant-se per la última opció ja que només hi havia 3 persones davant seu que esperaven a ser inscrites. Prou respectable, no? A més, pel que sé la seva decisió va ser encertada... ;-)