PAPASSEIT

Ahir, finalment, vam entregar el famós TFC (treball de fi de carrera) que tants mals de cap ens ha donat en els últims mesos. El cas és que l'Alexis, el Toni i jo ens hem embarcat en un complicat projecte radiofònic que pretén donar a conèixer la vida i obra de diversos poetes catalans emblemàtics. Per això, hem elaborat dos episodis "pilot" de 22 minuts sobre la figura medieval de Guillem de Berguedà i la de l'avantguardista Joan-Salvat Papasseit. Moltes hores de treball, suor i llàgrimes que finalment han pres una bonica forma. El treball ha arribat a la seva fi i n'estem prou orgullosos. Ara només resta esperar la nota... la setmana vinent sabré si sóc o no llicenciada en Comunicació Audiovisual! ;-)

Us deixo, ara, amb un tast d'un dels poemes de Papasseit que més em captiven:

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar -sacrifici fervent-

com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar

i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.