"Una sonrisa significa mucho. Enriquece a quien la recibe; sin empobrecer a quien la ofrece. Dura un segundo pero su recuerdo, a veces, nunca se borra".
Per què hi ha tantes cares llargues pel món? Avui m'hi he fixat. Caminant pel carrer i anant al metro tothom sembla estar de dol. Se m'ha compungit el cor. Tan dura és la nostra vida? O és que ens és massa car somriure?
Sabeu què? Demà m'he proposat somriure... Se'm titllarà de boja o potser faré momentàniament feliç a algú? Val la pena intentar-ho! Jo agraeixo un somriure, i tu? ;-)
3 comentaris:
Crec que aquestes petites coses són precisament les que ens fan sentir feliços, aquests detalls endolceixen la vida, ...
De vegades quan pensem en coses que ens fan feliços oblidem les petites coses: quelcom tan important com és somriure.
Chapeau per a tú i benvinguda als club dels que quan surten de casa sempre portem un somriure ben gran!
Una abraçada des de terres Barcelonines !!1
Em pensava que estaves de vacances. I avui passo i recordo que si, que estàs de pràctiques(una mica penoses..oi).T'ha fet somriure això que t'he dit? Me n'alegro. D'això és tracta oi? Saps de què m'he adonat??? que quan parlo amb algú, i aquest se sent escoltat, valorat i estimat, aleshores somriu. Prova-ho i veuràs. fins una altra ocasió
El que és més: un somriure no només ajuda als altres a sentir-se estimats, valorats, acceptats o a transmetre bon humor. Jo crec que quan somric, també em transforma a mi mateixa, ja que costa molt de somriure i alhora tenir un pensament negatiu . Si s'escull somriure, s'ofega una mica la part negativa en el nostre interior. Sona molt extrany?
Un petó, Sara!
Publica un comentari a l'entrada