divendres, de febrer 29

VOLEM BISBES CRISTIANS

Volem bisbes cristians”, és aquest el lema d’una nova campanya electoral? No en tenim prou de política últimament que ara hem d’afegir-hi la política eclesial?

Persones dolgudes amb les manifestacions de la conferència episcopal, cristians que no se senten representats per la jerarquia eclesial signen un manifest de molt bona fe, sota el lema “volem bisbes cristians”, volent mostrar al món que l’opinió de quatre bisbes no és la de la totalitat de cristians. Respectabilíssima opinió. Però és aquesta la manera de pronunciar-se perquè hom es faci ressò de l’existència d’una església plural? Amb un lema tant punyent?

Crec que dir "volem bisbes cristians" ha d'ofendre les persones concretes que fan de bisbes que, tant si ho fan bé com si ho fan malament, he de suposar que ho fan amb bona voluntat (d'alguna manera hi estan dedicant la vida, més que alguns dels qui els critiquen fàcilment i a fi de mes cobren sous fàcilment 3 cops més que ells).

El focus del missatge del manifest se centra massa en la crítica pública als bisbes i no pas dir en dir quins són els valors cristians, positius, que volem donar a conèixer a la societat, una societat que cada vegada se’ns mostra més hostil. En tenen la culpa quatre persones concretes? Potser. Però tots som humans, bisbes o no, amb les nostres opinions. I entenc que tant uns com altres vulguem expressar-nos i posicionar-nos. Ara bé, no ens hem parat a pensar que les lluites internes com aquestes ens acaben destruint i minant? Què és el més important del cristianisme, el politiqueo? No és la religió molt més important que la política? No va més enllà? Així doncs, potser no és el més adequat gastar les energies passant-nos la pilota de petites discrepàncies entre uns als altres. Això dubto que tregui cap a res ni beneficiï a ningú.

Preguntem-nos: estarem, amb aquest manifest, fomentant actituds de diàleg, de pobresa, d’humilitat, de justícia, de compassió, de pau..envers el seus destinataris? O només volem provocar? Reconec que un parell de punts del que han dit els bisbes no m'han agradat del tot, però no m'he sentit "forçada" a opinar el mateix. Quina mena de valentia es demana als bisbes, per dir exactament només el que "jo" penso? Sant Tomàs afirma que la decisió moral l’ha de fer cadascú segons la seva consciència; així doncs, jo amb la meva, ells amb la seva. Ningú em força a res.

Respecto profundament aquells que signen el manifest, estan en el seu dret, i és la seva obligació, si en consciència creuen que això és el que l'evangeli els demana. De fet, això és el més important, l’evangeli.

1 comentari:

Tonificante ha dit...

Jo i molts dels que hem firmat, ho hem fet amb reserves, de bona fe. És cert el que dius, que potser les intencions finals són les de provocar més que no transformar o reivindicar els valors positius, però haviem de fer alguna cosa. De totes maneres, crec que, com sempre, l'iniciativa es queda petita en fer la pàgina a nivell de Catalunya quan un mitjà com Internet permet fer-la extensible a tot l'estat on precisament és més necessari el missatge ja que, que em consti, cap bisbe català s'ha alienat amb el sector dur de la Conferencia Episcopal. Crec que se li hagués tret més suc. Subscric els teus matisos.