Hi ha dies en què voldries quedar-te al llit per assaborir o acabar de pair tot allò que dona voltes al teu voltant i poc et deixa viure. Si més no, voldries cridar ben fort, fins quedar-te afònica, també plorar per descarregar tant d’estrès. I fer-te la boja perquè, en el fons, ho estàs o ho estaràs aviat. Necessites deslligar-te de la quotidianitat i les cadenes amb les quals t’has lligat i que cada cop s’estan fent més feixugues. Buff... Les pràctiques se m’estan fent eternes i en una setmaneta hauré d’entregar el Treball de Fi de Carrera (marató de feina, Lleida no em veurà el pèl fins dintre d'un mes)! Sumeu-li la incògnita del setembre quan la Sara haurà de començar a buscar treball (perquè se li ha acabat la bona vida d’estudiant), més alguns que altres assumptes personals, i començareu a entendre perquè ara desitjaria volar i aillar-me del món un dies per tornar amb tots aquests assumptes, més algun altre, resolts.Si, he tornat de Noruega. Aviat us en parlaré. De moment, altres coses ocupen la meva ment... ;-(
4 comentaris:
ànimuuus!
tu podràs amb tot això... i més!
bona retornada a les pràctiques...
muà!
I després diuen que l'estrés és psicològic, que no hi ha pressió externa... lligams, lligams... sempre lligams... Sona extrany, però, sentir això a ple mes d'agost? dius que has tornat de Noruega de vacances? ja has tingut temps d'estressar-te? Ja ens explicaràs el viatge pues. Salut(dus)!
Ànims Sara! És l'última pujada abans de fer cim!! Pot ser la pujada més dura però fins i tot en aquests moments cal gaudir del paisatge! I lo més important, pensa que no estàs sola fent la ruta! ;)
T'hem trobat a faltar!
tx.
pd. segur que no t'has endut cap norueg a la maleta?
Hola Sara!!!! ja anem tornant a la quotidianitat.....però tu a l'INICI...quina il·lusió no? a pesar de l'estrès circumstancial. Ja aniràs compartint el teu camí, els teus projectes...Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada