divendres, d’agost 24

ESTRÈS

Hi ha dies en què voldries quedar-te al llit per assaborir o acabar de pair tot allò que dona voltes al teu voltant i poc et deixa viure. Si més no, voldries cridar ben fort, fins quedar-te afònica, també plorar per descarregar tant d’estrès. I fer-te la boja perquè, en el fons, ho estàs o ho estaràs aviat. Necessites deslligar-te de la quotidianitat i les cadenes amb les quals t’has lligat i que cada cop s’estan fent més feixugues. Buff... Les pràctiques se m’estan fent eternes i en una setmaneta hauré d’entregar el Treball de Fi de Carrera (marató de feina, Lleida no em veurà el pèl fins dintre d'un mes)! Sumeu-li la incògnita del setembre quan la Sara haurà de començar a buscar treball (perquè se li ha acabat la bona vida d’estudiant), més alguns que altres assumptes personals, i començareu a entendre perquè ara desitjaria volar i aillar-me del món un dies per tornar amb tots aquests assumptes, més algun altre, resolts.

Si, he tornat de Noruega. Aviat us en parlaré. De moment, altres coses ocupen la meva ment... ;-(

4 comentaris:

Cris Ruano ha dit...

ànimuuus!
tu podràs amb tot això... i més!
bona retornada a les pràctiques...
muà!

Anònim ha dit...

I després diuen que l'estrés és psicològic, que no hi ha pressió externa... lligams, lligams... sempre lligams... Sona extrany, però, sentir això a ple mes d'agost? dius que has tornat de Noruega de vacances? ja has tingut temps d'estressar-te? Ja ens explicaràs el viatge pues. Salut(dus)!

Txaro ha dit...

Ànims Sara! És l'última pujada abans de fer cim!! Pot ser la pujada més dura però fins i tot en aquests moments cal gaudir del paisatge! I lo més important, pensa que no estàs sola fent la ruta! ;)

T'hem trobat a faltar!
tx.

pd. segur que no t'has endut cap norueg a la maleta?

Manel Filella ha dit...

Hola Sara!!!! ja anem tornant a la quotidianitat.....però tu a l'INICI...quina il·lusió no? a pesar de l'estrès circumstancial. Ja aniràs compartint el teu camí, els teus projectes...Una abraçada