Encara no he digerit les colònies d’aquest any. He de deixar passar els dies per a poder-ne fer una valoració en tota regla, no em vull precipitar. Si per una banda m’ha encantat compartir 9 dies amb unes persones i personetes genials, per altra banda he acabat massa esgotada i no del tot satisfeta amb mi mateixa. M’hagués agradat haver rendit al 100% i no haver-me enfonsat a meitat de les colònies. Vaig començar a tot gas i, poc a poc, les piles se’m van anar descarregant... I és que treballar per inèrcia no és bo. Cal despertar-se cada dia hiper-motivat i transmetre il·lusió i passió als infants. Ells s’ho mereixen tot i més!
Compartir 24 hores amb nens de 7 a 14 anys és més que enriquidor. Hi ha un intercanvi tan gran d’amor... Crec que un rep molt més que no dóna. I cada petó i abraçada seva és indescriptible! Per això tornaria a canviar panyals, posar crema en els llocs més insospitats, treure polls, vetllar malaltons i consolar llargues hores a aquells que enyoraven els seus papis. Sí, a més d’un me l’hagués empaquetat i endut a casa!!!
No us negaré que diumenge a la nit per les meves galtes varen regalimar força més de 4 llàgrimes. Però no eren més que de cansament i nostàlgia. I la gran pregunta és: tornaria a embarcar-me a l’aventura? Sens dubte! Potser deixant passar un temps, recuperant el son i les forces, però que ningú dubti que aviat TORNARÉ A ESTAR AL PEU DEL CANÓ!
1 comentari:
Què bonic Sara que sàpigues i vulguis compartir els teus sentiments i emocions. Tos n'hem passat un dia o altre, de situacions semblants, però t'he de confessar que em costa comunicar-ho en calent. I tu ho has sapigut fer.És la millor manera de supera-ho. Gràcies per ensenyar-me a fer-ho. Una abraçada i bon estiu...que encara queda un mes de calor. Ja ens explicaràs les teves trifulgues radiofòniques.
Publica un comentari a l'entrada