dijous, de juliol 5

EL GUARDIÁN ENTRE EL CENTENO

"Nos hicimos amigos porque tenía un dóberman pinscher que venía a hacer todos los días sus necesidades a nuestro jardín y a mi madre la ponía furiosa. Un día llamó a la madre de Jane y le armó un escándalo tremendo. Es de esas mujeres que arman escándalos tremendos por cosas así. A los pocos días vi a Jane en el club, tumbada boca abajo junto a la piscina, y le dije hola. Sabía que vivía en la casa de al lado aunque nunca había hablado con ella. Pero cuando aquel día le saludé, ni me contestó siquiera. Me costó un trabajo terrible convencerla de que me importaba un rábano dónde hiciera su perro sus necesidades. Por mi parte podía hacerlas en medio del salón si le daba la gana. Bueno, pues después de aquella conversación, Jane y yo nos hicimos amigos".

El guardián entre el centeno, J.D. Salinger


La setmana passada va caure entre les meves mans "El guardián entre el centeno", un llibre que s’ha convertit icona del ressentiment adolescent des de la seva publicació ara fa 40 anys. Escrit en primera persona, la novel·la retrata les experiències de Holden (el protagonista) a la ciutat de Nova York, després de ser expulsat de la seva escola secundària.

Aquest llibre fou especialment criticat als anys 70 pel seu llenguatge ofensiu i les referències a l’abús de drogues, alcohol i prostitució. Els crítics veuen a Holden com un instigador de masses, distorsionant la ment dels joves per a convertir-los en "pàries socials".

Vés, no sé... Crec que s’ha d’estar molt malament del cap perquè t’afecti una novel·la similar. Ara bé, a tall d’anècdota dir que "El guardián entre el centeno" era el llibre de capçalera de l’assassí de John Lennon. Aparentment estava obsessionat amb ell i el portava a sobre quan va matar al famós cantant dels Beatles. També es veu que era el pretegit del perturbat mental que va disparar al president Ronald Reagan. És possible que aquest llibre hagi jugat un paper tan important en la història, incitant a la violència, no a una sinó a dues persones? De ser així, per què, en l’actualitat, aquesta novel·la és lectura obligada a les escoles americanes? I és que Amèrica està plena de contradiccions!!!

A mi, de moment, el llibre no m’acaba de fer massa el pes. És a dir, que d’obra mestra, res. Però per poder-lo valorar bé primer me l’hauré d’acabar, no? Bufff... espero que no sigui d’aquells que deixo a la meitat i mai més torno a reprendre. ;-)

2 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

N'he sentit a parlar, no recordo quan: potser en algua pel.lícula fa uns anys... I sempre he pensat que l'hauria de llegir. De totes maneres el teu post és clarificant, i el text que cite també.

Salut!

Mariona ha dit...

Hola Galetetes! Doncs jo em sembla que me l'he llegit aquest llibre (però en català, per suposat, és: el vigilant en el camp de sègol o algu així, no?) i de fet no estava malament. No dic que sigui el millor llibre que he llegit i a més ja fa bastant temps i no m'en recordo gaire. En qualsevol cas, crec que no pots deixar-lo a mitges!
Ale, ens veiem pròximament!