- No t’ofenguis, però de vegades un se sent més lliure quan parla amb un estrany que quan ho fa amb la gent que coneix. ¿Per què deu ser?
Em vaig arronsar d’espatlles.
- Probablement perquè un estrany ens veu com som, no com vol veure que som.
“L’ombra del vent”, Carlos Ruiz Zafón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada