dilluns, de juliol 16

MANCA DE NEURONES

L’ésser humà és un animal gregari. Viu en grup, necessita dels altres i així s’ajunta i es regeix segons unes determinades convencions. Avui, que em trobo ben escèptica, voldia parlar-vos d’aquelles normes que ens esclavitzen, especialment a les dones.

Per sentir-nos acceptades en aquesta societat i evitar mirades de rebuig, hem de passar per un catàleg d’estúpides formalitats. Un gran exemple n’és la depilació. Per què recoi hem de tenir un cos sense ni un sol pèl? Si la naturalesa ens ha creat peludes, doncs per algun motiu deu ser, oi? Però no. A algun il·luminat se li va ocórrer que la dona no podia passejar-se pel carrer si no havia passat pel martiri de fortes i doloroses estirades, principalment amb cera bullint. Què en som d’estúpides! Crec que ens hi hauríem de rebelar.... Quantes vegades ens hem de sotmetre a aquesta tortura al llarg de l’estiu? El més fort del cas és que ara alguns homes s’estan apuntant a la moda. BOJOS! L’escalfament global deu estar produïnt uns efectes secundaris, encara no catalogats com a tals, que impliquen una reducció important del nombre de neurones.

A l’estiu, a més, se’ns demana que estiguem prims, seguint dubtoses dietes d’operació biquini, i ben bronzejats. I si no seguim aquestes pautes, no tenim dret a ser feliços i a passejar-nos tan tranquil·lament pel món mundial?! Nops, a no ser que pretenguem cridar l’atenció. I, en aquest cas, se’ns titllarà de tot menys de personatges lúcids.
Però com he dit abans, som animals gregaris i necessitem de l’aprovació dels altres. Així que, d’aquí a què ens deslliurem d’aquestes estúpides cadenes estètiques passarà temps, molt de temps... I jo, ja avanço, no m’atreveixo a ser la primera en desmarcar-me. Possiblement tingui menys neurones que ningú. ;-)

3 comentaris:

Tonificante ha dit...

Hola Sara,
bé, l'exemple que has posat (la depilació) crec que malauradament no tindrà un marxa enrere però sí que pots lluitar per altres. Hi ha convencionalismes que són aceptats i poc hi podem fer (també pots objectar que hem nascut bruts i despullats...) Ara bé, hi ha un terme mig bastant còmode per ser feliços dintre del qual ens arreglem fins aquell punt en què ens mirem al mirall i diem: "OK". No cal anar més enllà tot i que puntualment potser ens sacrifiquem per satisfer les espectatives de parelles, entorns o circunstàncies que requereixen 'disfraçarnos' una mica més. Llavors, per unes hores ens sentirem gregaris, sí, què hi farem, això tb és viure en societat. Si volem fer 'el que ens roti' hauríem d'anar a viure al bosc potser.

Cris Ruano ha dit...

Ostres... doncs jo només compleixo la primera: em depil·lo.
sí, sí, perquè no estic prima ni bronzejada (fa dos anys que no prenc el sol "seriosament" jeje) i prendre-t'ho amb humor és el millor que es pot fer! Si estic sempre més blanqueta, no m'hauré de preocupar per perdre el bronzejat durant l'any i si tinc algun "mitxelin" de més podré flotar millor si em perdo per un oceà. JAjaJA xD
un petonet de la senyoreta depil·lada :)

eloi ha dit...

Val, d'acord Sara, tú et deixes bigoti i jo recupero els meus quilets, què et sembla? mmm... si no t'importa prefereixo ser gregari. Ara, sempre és millor prendre el sol de natural que fer-se sucar de tovalloletes autobronzejadores, no? La veritat és que, deixat i fascinerós com sóc "de natural", a mi aixó de tenir en compte els altres m'ajuda a relacionar-me. corporeitat també és comunicació! ;)