dissabte, de juliol 7

GLOBALITZACIÓ

"Vas a passejar, pel centre, un dissabte a la tarda, enmig d’un munt de gent. Tot d’un plegat veus quatre persones (no pas més: quatre) que es posen a córrer com esperitats amb xiscles de terror. En una fracció de segon has de decidir entre dues possibilitats: o bé són quatre bojos, o bé són quatre persones que han vist alguna cosa que tu no has vist, una casa que s’ensorra damunt teu o un boig amb una metralleta a la mà a punt de disparar. Si et decideixes per la primera opció, continues la passejada sacsejant el cap. Si tries la segona, comences a córrer i a cridar. Mentre penses en tot això, altres persones, més ràpides, ja han pres una decisió i s’han posat a córrer. Aquells quatre s’han convertit en una vintena. El cervell et treballa, i es comença a inclinar per la fuga. És sorprenent com en una circumstància d’aquest amena el que fan quatre persones, o vint, compta més que el que no fan els altres mil. Però és així. Tard o d’hora, pots pujar-hi de peus, també et poses a xisclar i a córrer. I, al teu torn, influencies altres humans encara més indecisos que tu. Si, en aquest moment, algú t’aturés i et preguntés « Què passa? », en realitat no sabries què respondre exactament. Probablement diries : « tothom fuig ». Si algú t’atura i et pregunta « Què és la globalització ? », és fàcil que hagis d’admetre que no ho saps. Però en trobaries algun exemple: que podem comprar de tot a Internet, que a tot arreu es troba Coca-Cola, que els monjos tibetans naveguen per la xarxa i que es poden comprar accions a totes les borses del món. Tothom fuig. En realitat, els que fugin continuen sent només vint entre mil, i qui sap si ni tan sols fugen, sinó que simplement corren, potser estan bojos o potser se’ls escapa l’autobús: però tu et trobes dient que tothom fuig. És l’únic que se t’acut. I el que és més important: ho dius mentre també fuges. (...) L’Oest és el prototip perfecte d’un producte determinat destinat a tenir èxit: una cosa que no existeix però que pot esdevenir real si tothom creu en la seva existència. Fa deu anys, la globalització era exactament una cosa d’aquest estil. Una cosa que no existia però que podia arribar a ser real, a condició que tothom es cregués que existia. Els capitals han construït les vies de tren: han anat a produir a països llunyans, han après a utilitzar la pau per poder accedir a mercats que fins aleshores estaven tancats, han fet caure les barreres que ofegaven els mercats financers, han pujat a la revolució d’Internet, han multiplicat les possibilitats de consum, han arriscat capitals immensos per construir andanes a tot arreu. Però per tal que el tren sortís calia que la gent hi pugés. Per posar en moviment els capitals, calia que es moguessin els diners de tothom. Per construir un terreny nou de joc tothom havia de tenir ganes de baixar a jugar. En certa manera calia que la imaginació col•lectiva saltés més enllà dels fets i després els portés cap aquí. Aquest salt en l’imaginari té un nom: globalització. El nostre Oest. Globalització és el nom que donem a coses com ara internacionalisme, colonialisme, modernització, quan decidim sumar-les i elevar-les a la categoria d’aventura col•lectiva, històrica, èpica."


Baricco, A. “Next. Petit llibre sobre la globalització i el món que es prepara”.



Llibre recomanadíssim. Flipant. La globalització no existeix. O sí que existeix en la mesura que existeixen els moviments contra-globalització. Per què, sinó, es fa tanta propaganda de les reunions del G7? Penseu que els poderosos líders mundials no podrien reunir-se d’amagat en un luxós hotel quan ho desitgessin sense cap rebombori mediàtic? Podrien, però no volen. Si no sortissin als mitjans de comunicació no es crearien les grans manifestacions contra el fenomen i el món no hauria sentit mai a parlar de globalització. Som titelles i vivim en una gran mentida!

2 comentaris:

Mariona ha dit...

Sara! Veig que el fotolog no et funciona gaire i no hi puc escriure...nose pas k passa...en fi, el que et volia dir és que he trobat dins el meu PC un CD ple de capítols de Prison Break i House! Sospito k deu ser teu.....
No cal dir que he esborrat tot el contingut del CD per gravarhi els 100 millors moments de Ventrepla! xDDD
Wenu res, només era pq sabessis k el tinc jo i que ja t'el tornaré kuan ens veiem okis?

Josep Maria ha dit...

no acabo d'entendre el teu raonament final