Odette Toulemonde, un film que reivindica l’optimisme a través del realisme màgic, és per a mi una de les millors pel·lícules de l’any. Narra la història d’Odette, una dependenta de la secció de cosmètics d’uns grans magatzems, vídua i amb pocs diners que, malgrat tot, és feliç gràcies a les novel·les del seu escriptor preferit, Balthazar Balsan, i a las seva "falta de pretensions".
Per altra banda, Balthazar Balsan és un escriptor afamat, que pertany a un cercle d’intel·lectuals de París, amb molts diners, però que intenta suicidar-se després d’enterar-se’n de la relació amorosa de la seva esposa amb el seu editor.
Balthasar, desesperat, anirà a casa de la seva admiradora per a trobar l’amor esponani i no el reconeixement intel·lectual. Una paràbola genial sobre el sentit de la vida i de la fe.
Per a més opinions visiteu el bloc de l'Eloi.
El curiós del cas és que la pel·lícula està basada en un fet real...
INSPIRADO POR UN FAN
Eric-Emmanuel Schmitt, el director del film, confesó que el personaje de Odette está basado en una mujer alemana que acudió a una de sus firmas de libros que "tartamudeaba y sudaba" y que, ante la imposibilidad de articular palabra, le entregó un sobre. "Además, aquella mujer venía excesivamente arreglada", siguió explicando Schmitt, que añadió que en aquel momento sintió vergüenza "de tener ese tipo de lectora" porque en aquella época el escritor era "bastante 'snob'". Sin embargo, aquel día, ya en el hotel, Schmitt decidió abrir el sobre, que contenía "un peluche con forma de corazón y el papel en el que había escrito era perfumado y tenía angelitos dibujados", pero, aún así, leyó la carta de su admiradora y descubrió que su contenido era "formidable y muy profundo", de modo que se sintió "ridículo" por haber juzgado a aquella mujer simplemente por su aspecto. Aquella noche, Schmitt envió una carta a su admiradora y hace un mes le hizo llegar la versión en alemán del libro de la película -que escribió tras finalizar el rodaje-, aunque ésta aún no le ha respondido. A pesar de que esta película poco tiene que ver con el cine tradicional francés, "más culto", el director defendió su obra por su sencillez y porque, como reivindicó, "se puede leer a Kant y ser fan de Walt Disney".
1 comentari:
Hola, potser no pot per casualitat, (més aviat he arribat per causalitat) he arribat al teu blog intrigat per tastar el teu article sobre la pel·lícula d'Odette.
La veritat és que potser m'he precipitat per voler recomanar una pel·lícula que encara no he vist (encara que aquesta nit tink pensat anar al cinema), però he sentit un impuls interior al conèixer d'aquesta obra i el que tracta mesclat. Això, mesclat amb el record d'Amèlie m'ha fet parlar abans de saber.Encara no sé com ho tracta, però d'aquí poc sortiré de dubtes.
Sobre el teu article, m'ha agradat com ets capaç d'enfrontar coses que semblen allunyades, però que en la realitat no disten tant.
Encara tinc ara més ganes de veure-la ;)
Publica un comentari a l'entrada