dimecres, de juliol 4

BUSCANT COMPANYA DE PIS

Quan es té més d’un candidat per ocupar la quarta habitació del pis d’estudiants s’ha d’anar amb peus de plom. Sinó pots cagar-la i de ple, com em va passar a mi fa dos dies.

La Mariona, tercera ocupant del pis i estudiant de medicina, està pendent que una amiga seva, portuguesa, ens corrobori que vol conviure amb nosaltres l’any vinent.

I la Sara, una servidora, està ben nerviosa perquè una tal Laura també està més que interessada en l’habitació en qüestió i li corre pressa instal·lar-s’hi. D’acord, no la conec de res a la noia, però segur que serà la candidata ideal perquè justament l’any que ve estudiarà Comunicació Audiovisual (grandíssima carrera de la qual em llicencio al setembre). I l’he coneguda a través d’un fotolog. "Communcation power!" Bones vibracions, per tant.

En fi. Que em truca la Laura i la confonc per la portuguesa.

Inici de la conversa. Bla, bla, bla, per part seva. Li responc, sorpresa i intentant fer-me la simpàtica:
- "Escucha, ¡sí que hablas bien el español! No tienes nada de acento.... Felicidades".
(Silenci tens. No comprenc res).
- "Ehhh? No, soy la chica valenciana. Sara, verdad?".


Merda.

2 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

La vida és un conjunt de tries, d'eleccions...

Cris Ruano ha dit...

Jeje
No hi ha com ficar la pota de tant en tant per fer-nos sentir ben petits, oi?
Un petonàs!